Quan carreguem una pàgina web fem servir una comanda http (o https). Quan nosaltres ens haguem de connectar a la nostra placa o haguem de connectar la placa a un servidor farem servir comandes http. A continuació tenim un exemple de comanda http.
http://recursos.citcea.upc.edu:80/iot/tutor/prova.html?m=1&n=4&h=hola
Anem a comentar les diferents parts d'aquesta comanda.
| Exemple | Descripció |
| http | Inici de la comanda http, indicatiu del protocol També podria ser https si és una connexió segura |
| :// | Separador que va després del protocol |
| recursos.citcea.upc.edu | Nom complet del servidor |
| upc.edu | Domini (part del nom que identifica l'empresa o la xarxa) |
| : | Separador per al port |
| 80 | Port de connexió 80 és el port http per defecte (en https és el 443) |
| /iot/tutor/prova.html | Adreça de la pàgina sol·licitada (o del fitxer desitjat) |
| ? | Separador de dades d'una comanda get |
| m=1 | Primera dada |
| & | Separador entre la primera dada i les següents |
| n=4 h=hola | Més dades |
Anem a comentar algunes d'aquestes parts.
En alguns casos farem servir l'adreça IP en lloc del nom del servidor. Un exemple d'adreça IP seria:
192.168.4.1
Quan ens connectem a un servidor acostumem a fer servir el nom i llavors hi ha uns dispositius a la xarxa (anomenats DNS) que s'encarreguen de fer la conversió. Així no cal preocuparse si el servidor canvia d'adreça (sempre que l'administrador del servidor hagi comunicat el canvi al DNS). Nosaltres farem servir l'adreça IP quan ens comuniquem amb la nostra placa de manera local. En aquests casos no tindrem un arbre de carpetes i, per tant, la nostra adreça acabarà a la / si no té dades o paràmetres. Per exemple:
http://192.168.4.1/
http://192.168.4.1/m=4
Quan el port és el de defecte no cal posar-lo. Si us fixeu, no surt en l'adreça d'aquesta pàgina.
Les dades get son dades que es passen en la pròpia comanda http. El format de cada dada és nom=valor i es separen entre elles amb el signe & sense espais. L'inici de les dades s'indica amb un interrogant.
L'adreça de les pàgines es pot entendre amb aquests exemples:
| Exemple | Descripció |
| /iot/tutor/prova.html | Agafa la pàgina prova.html que es troba a la carpeta tutor que està dins la carpeta iot de la carpeta principal del servidor. |
| /iot/tutor/ | Agafa la pàgina per defecte (en molts servidors és index.html) de la carpeta tutor que està dins la carpeta iot de la carpeta principal del servidor. |
| / | Agafa la pàgina per defecte (en molts servidors és index.html) de la carpeta principal del servidor. |
Quan estem fent una pàgina web i hi posem enllaços, tenim algunes opcions més. En els enllaços hi podem posar adreces completes (adreçament absolut) o adreces parcials (adreçament relatiu). Cal fer servir l'adreçament absolut quan anem a una pàgina d'un altre servidor mentre que si ens quedem al mateix servidor podem fer una adreçament relatiu a la posició de l'arxiu actual. Els exemples que hem vist fins ara tenien adreçament absolut. La següent taula mostra alguns exemples d'adreçament relatiu. Estem suposant que els enllaços que es mostren estan en el document
http://recursos.citcea.upc.edu/iot/tutor/prova.html
i, per tant, estan en referència a la ubicació d'aquest.
| Exemple | Adreça corresponent a l'exemple | Comentaris |
| arduino.html | http://recursos.citcea.upc.edu/iot/tutor/arduino.html | Està a la mateixa carpeta |
| / | http://recursos.citcea.upc.edu/ | Carpeta arrel o principal del servidor |
| /iot.gif | http://recursos.citcea.upc.edu/iot.gif | Carpeta arrel o principal del servidor |
| ./ | http://recursos.citcea.upc.edu/iot/tutor/ | Carpeta actual |
| ../ | http://recursos.citcea.upc.edu/iot/ | Hem pujat un nivell |
| ../../ | http://recursos.citcea.upc.edu/ | Hem pujat dos nivells |
| ../refer/ | http://recursos.citcea.upc.edu/iot/refer/ | La carpeta refer està al mateix directori que la tutor |
| ../refer/http.html | http://recursos.citcea.upc.edu/iot/refer/http.html | La carpeta refer està al mateix directori que la tutor |
Alguns navegadors van a buscar la icona del lloc web, anomenada favicon.ico a l'arrel del servidor. És probable, doncs, que cada cop que carreguem la pàgina el microcontrolador vegi dues peticions, la primera serà la nostra mentre que la segona, probablement, serà:
http://192.168.4.1/favicon.ico
En alguns casos, aquesta petició ens pot donar problemes i caldrà detectar-la i descartar-la.
Les adreces URL no haurien de tenir espais en blanc ni alguns altres caràcters. El llenguatge HTML preveu uns codis per representar-los i aquests són els que emprarem. Els caràcters que són més habituals i que convé canviar són els de la taula següent.
| Caràcter | Substitució | Caràcter | Substitució | |
| %20 | , | %2C | ||
| % | %25 | . | %2E | |
| & | %26 | / | %2F | |
| ' | %27 | ; | %3B | |
| Salt de línia | %0A | ° | %C2%B0 |
Fixem-nos que aquests canvis, si es fan de manera automàtica no es poden fer en un ordre qualsevol. Atès que els codis de substitució comencen tots amb % és necessari fer primer la substitució d'aquest símbol. Si ho féssim més tard ens canviaria també els % dels codis i ens crearia una barreja impossible de processar.
Podem trobar la llista completa de codis en aquesta pàgina.

Aquesta obra d'Oriol Boix està llicenciada sota una llicència no importada Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0.